Novation Bass Station 2 Module
16 de febrer de 2021
Estació de Baixos
Novation va llançar el Bass Station II el 2013 durant un període en què la síntesi monofònica analògica feia una mena de renaixement. L’original -el Bass Station– era una màquina popular gràcies al seu preu assequible i al seu timbre sonor molt distintiu, que va seduir a infinitats d’artistes. Per a la versió actualitzada, el fabricant va decidir conservar el que va fer que l’original fossi tot un èxit, però afegint-li coses noves, com un programador d’arpegis, un seqüenciador i més control físic, el que va aconseguir que el Bass Station II sigui molt més que una simple reedició, va ser un nou instrument, amb majúscules.
La meitat superior d’aquest sintetitzador monofònic porta els potenciòmetres, interruptors i controls lliscants que s’utilitzen per crear el so. Tots es divideixen al panel de manera lògica, agrupats en diferents seccions, com són la secció mestra, la de l’oscil·lador, la del LFO, del filtre, de control dels arpegis, d’envoltants, d’efectes i de barreja. El disseny sembla una mica atapeït al principi, però tot s’agrupa de manera clara i aviat el procés de fer retocs i canvis es converteix en un procés ràpid i natural. Al cap i la fi, el Bass Station II és un successor més que digne del maquinari original i ofereix la mateixa relació qualitat-preu, si no, encara molt millor.
El Bass Station (amunt) i la reedició
El Tallament
El que va ser el meu primer sintetitzador de maquinari -columna vertebral en totes les meves creacions fins a la incorporació de l’Odyssey– vaig haver de tallar-ho per obligació. Quan feia la mudança a Catalunya portava totes les maletes justes de pes, aprofitant cada gram dels 17 quilos que podia posar en cadascuna, només m’excedia a la maleta de mà, que en permetia un màxim de vuit, i on a més d’altres coses importants, portava el meu estimadíssim Novation.
En lliurar les maletes en facturació no vaig tenir problemes, però la dependenta em va demanar que pesés la de mà -cosa que no sempre fan- es va adonar que excedia el pes permès, i em va voler cobra un recàrrec de 180 euros per concepte de sobrepès. Jo no podia (ni volia) fer cap pagament extra, anava molt just de diners, era impossible i era impossible també deixar el sintetitzador a l’aeroport.
La situació es va posar una mica tensa, n’estava nerviós -canviar de país no és fàcil- i la noia es va començar a esgotar i truca a la policia. Així que en la meva desesperació, demano a un tècnic de l’aerolínia que em faciliti un tornavís i un cúter -els meus ja se n’havien anat cap a l’avió- i em poso a desmuntar el Bass Station; tallo el plàstic de la carcassa com puc, llenço les deixalles i les tecles a les papereres, poso tot altre dins de la maleta i… zas!, ara pesa el que era permès. La dependenta, el tècnic, la gent de la cua i els nois de la policia que acabava d’arribar, estaven atònits. Jo -imagino- tenia la mirada eufòrica i desafiant, però a mesura que passaven els segons, al meu cap arribaven nuvolades, ja que les tecles del Novation, a més de servir per tocar, fer música i sorolls, serveixen per activar 27 funcions de programació -deu! (i soc ateu) i ara que faré-.
Gairebé baixant de l’avió, amb molta ansietat em vaig posar a fer la feina ben feta i deixar al Bass Station amb els acabats més encertats, vaig haver de fer servir a molta cola, fibra de vidre i pintura i crec que vaig haver d’assolir unes terminacions més que acceptables. Les funcions que es podien controlar amb les tecles les vaig perdre, no hi va haver manera de fer-les funcionar d’una altra forma. Però, el més dolent, és que vaig perdre la possibilitat de canviar la bateria, ja que en el meu frenesí de reconstrucció, em vaig oblidar del tot deixar una mena de finestra per poder fer-ne el canvi amb facilitat. Ara, n’hauré de tallar-lo una altra vegada.
El millor
- So gros i gras.
- Construcció solida.
- Preu «raonable» al voltant d’uns 400 euros.
- Fins avui, tot un clàssic.
Més informació
- Vintage Synth Explorer (anglès)
- Novation (anglès)
Més coses
Fuig!
Vaig trigar més de dos anys a fer aquest Ep de tres pistes escanyolides, sens dubte moltíssim de temps. El que passa és que una cosa n’és decidir-ho i una altra, completament diferent, dur a terme la idea. I no va ser fins que accepto inspirar-me en les meves vivències del dia a dia, que no vaig poder avançar en la consecució del pla -sí, tot un clixé-.
Altaveus JAMO J-121
He comprat en una casa de subhastes, un parell d’altaveus d’estudi vintage Jamo J-121, ja que vull tenir-ne uns de 3 vies. Han arribat danyats, sembla que els han tractat molt malament, així que hauré de substituir els altaveus de freqüències mitjanes i altes -quina merda-.
Roland TR8
Tot just apareix aquesta caixa de ritmes al mercat, la vaig comprar, però sempre em va semblar lletja, sobretot pels leds verds fluorescents. Un cop descartada la possibilitat de canviar-los -tasca gairebé impossible per a un aficionat a la soldadura amb mans grosses- em decideixo per fer-li una «rentada de cara» alguna cosa només estètica, amb la missió exclusiva de deixar-la sòbria i elegant.
Behringer Odyssey Module
16 de juny de 2020L'ARP Odyssey és un model de sintetitzador analògic fabricat per la marca ARP, i que va estar en producció entre els anys 1972 i 1981. A causa del seu so i les seves característiques tècniques, l'ARP Odyssey va ser durant molts anys el competidor...
Deu-n’hi-do!
Arran del llançament d’una sèrie de pedals d’efectes de guitarra -a un preu imbatible- signats per TC-ELECTRONIC, em vaig plantejar la possibilitat d’ajuntar-ne diversos a dintre d’una capsa i ferla servir com un mòdul d’efectes d’escriptori per a sintetitzadors.
Alesis HR-16
Enmig de la pandèmia finalment em decideixo a fer-li una intervenció a aquesta màquina, sempre m’ha semblat grossa, en contrast amb el poc control físic que en té. La intenció era deixar-la tan quadrada com sigui possible, però sense sacrificar cap de les seves funcions. Feina difícil, ja que hauria de posar un rectangle a dintre d’un quadrat… «Ostres!, i com es fa això?»