Roland TR-8
26 d’octubre de 2022
Que va dir Roland
«La TR-8 inclou i barreja els autèntics sons de les mítiques capses de ritme TR-808 i TR-909 en una moderna i funcional nova màquina de la sèrie Aira. La Roland TR8 ve equipada amb pràctiques i potents prestacions i està proveïda de tecnologia ACB (Analog Circuir Behavior), que analitza cada aspecte dels circuits analògics i els sons que van definir -i encara defineixen- tot un gènere musical. La Roland TR-8 és l’evolució per al segle XXI de les clàssiques capses de ritme 808 i 909».
La festa de les llumetes
Un dels llançaments més esperats del 2014 va ser -sense dubtar-ho- la Roland TR-8. Era una versió totalment nova que combinava els clàssics kits de bateria electrònica TR-808 i TR-909. La TR-8 incorpora els famosos sons de caixes de ritme en un dispositiu amb característiques i funcions pensades per a l’era moderna. La màquina es comporta com a caixa de tambors analògica, però té tota l’estabilitat i la flexibilitat d’un dispositiu digital.
Igual que els seus avantpassats 808 i 909, la TR-8 sona grossa. L’atenció al detall a la qualitat del so és impressionant i els sons són càlids i grassos. Si no ens haguessin dit que era un dispositiu digital, hi ha poques possibilitats que hauríem endevinat que els sons no eren completament analògics, excepte en agafar-la, ja que pesa gairebé res.
Després de molt de temps semblava que Roland per fi havia fabricat la capsa de ritmes perfecta, fins i tot el seu so completament digital havia convençut el més acèrrim defensor de l’analògic. Però, hi havia un problema, la seva estètica era de «gust» dubtós, tant és així que al curt temps van aparèixer enganxines per intentar millorar la seva estètica -no, no era només jo- tot i que calia estar disposat a fer un pagament de gairebé 100 euros, cosa que era molts de diners per un tros de PVC autoadhesiu.
I llavors, què fer?
Per a mi, hi havia dues opcions, o m’hi acostumava -cosa que en anys no passava- o feia alguna cosa per «suavitzar» aquest aspecte tan contradictori. En decanto per la segona i em vaig posar a bussejar a les xarxes per trobar alguna mena de tutorial i d’inspiració. No vaig trobar gaire, el consens general deia que era una feina difícil, amb el temps, els usuaris acabaven tolerant la màquina. Així que la idea de modificar-la va quedar en l’oblit, fins que arribo la pandèmia i vaig tenir el temps per endinsar-m’hi.
El primer va ser intentar canviar els leds per uns que no fossin verds. Va ser impossible, són molt petits i amb les meves mans grans era un turment, recordo haver aconseguit treure’n un i només el fet d’imaginar-me fent-ho amb la resta, em va fer descartar aquest camí per complet.
Aleshores, després del fracàs de la cosa dels leds, decideixo atacar la part estètica i fabricar el meu propi paper autoadhesiu per posar-li a sobre. Com que volia assolir contrarestar els leds verds de la màquina d’alguna forma, decideixo fer el disseny de l’enganxina en escala de grisos, així com canviar totes les caputxes dels potenciòmetres per unes que combinessin millor, a més de pintar en gris, tot el plàstic que fossi verd. Tot aquest el vaig posar en una capsa nova de perfectes angles rectes, assolint així que el resultat final sigui molt més encertat.
I quina triaries?
El millor
- El so
- Varietats de kits de màquines clàssiques.
- Quatre sortides d’àudio assignables.
El Pitjor
- Els Lletja.
Més informació
- Roland (anglès)
Més coses
Fuig!
Vaig trigar més de dos anys a fer aquest Ep de tres pistes escanyolides, sens dubte moltíssim de temps. El que passa és que una cosa n’és decidir-ho i una altra, completament diferent, dur a terme la idea. I no va ser fins que accepto inspirar-me en les meves vivències del dia a dia, que no vaig poder avançar en la consecució del pla -sí, tot un clixé-.
Altaveus JAMO J-121
He comprat en una casa de subhastes, un parell d’altaveus d’estudi vintage Jamo J-121, ja que vull tenir-ne uns de 3 vies. Han arribat danyats, sembla que els han tractat molt malament, així que hauré de substituir els altaveus de freqüències mitjanes i altes -quina merda-.
Behringer Odyssey Module
16 de juny de 2020L'ARP Odyssey és un model de sintetitzador analògic fabricat per la marca ARP, i que va estar en producció entre els anys 1972 i 1981. A causa del seu so i les seves característiques tècniques, l'ARP Odyssey va ser durant molts anys el competidor...
Deu-n’hi-do!
Arran del llançament d’una sèrie de pedals d’efectes de guitarra -a un preu imbatible- signats per TC-ELECTRONIC, em vaig plantejar la possibilitat d’ajuntar-ne diversos a dintre d’una capsa i ferla servir com un mòdul d’efectes d’escriptori per a sintetitzadors.
Bass Station 2 Module
El que va ser el meu primer sintetitzador hardware es va convertir en mòdul per obligació, vaig haver de tallar-lo a l’aeroport perquè la maleta pesava 70 grams més de l’autoritzat, i clar, en facturació em volien cobrar 180 euros de sobrepès. Així que vaig demanar un tornavís i un cúter per treure el teclat i esgarrapar-ne aquests grams a la bàscula, davant la mirada atònita de la dependenta, un tècnic i un policia.
Alesis HR-16
Enmig de la pandèmia finalment em decideixo a fer-li una intervenció a aquesta màquina, sempre m’ha semblat grossa, en contrast amb el poc control físic que en té. La intenció era deixar-la tan quadrada com sigui possible, però sense sacrificar cap de les seves funcions. Feina difícil, ja que hauria de posar un rectangle a dintre d’un quadrat… «Ostres!, i com es fa això?»